Tot el camí cap a la independència, segurament des d’abans del 2010 i tot, ha tingut un efecte molt interessant. Fa uns anys, no massa, tot era un assumpte intern de l’estat espanyol. Ara ja no ho és. Ningú pot fer-ho creure. I, malgrat que cada dia s’anuncia la derrota final de l’independentisme, cada dia es veu més factible la independència. El que sí que ens cal a tots, jo el primer, és paciència. I perseverança, també. Però avancem. Només cal veure com la pròpia autonomia ja no es veu com el centre de tot. El partit es juga fora. I allà sí que anem guanyant.

Els partits independentistes s’haurien de posar d’acord en marcar el full de ruta que ens ha de portar a la independència. Tota la resta és politiqueria ja que sense els recursos necessaris no es pot donar la resposta necessària a la ciutadania.

Com diu l’anterior comentari, que es deixin de politiquetes, que és el que es pot fer des de l’autonomia. Tots a una cap l’única cosa realment important: LA INDEPENDÈNCIA. Quan siguem un estat ja discutirem si dretes o esquerres, si polítiques socials o lliberals, quina cadira vol cadascú. Però ara mateix ja es veu clar des de fa temps que ERC no ho vol. Quin greu!!

Com diu l’anterior comentari, que es deixin de politiquetes, que és el que es pot fer des de l’autonomia. Tots a una cap l’única cosa realment important: LA INDEPENDÈNCIA. Quan siguem un estat ja discutirem si dretes o esquerres, si polítiques socials o lliberals, quina cadira vol cadascú. Però ara mateix ja es veu clar des de fa temps que ERC no ho vol. Quin greu!!