La portaveu del ministeri d’Afers estrangers rus, Maria Zakhàrova, ha fet befa de la ministra d’Afers estrangers espanyola, Arancha González Laya, per haver negat que a Espanya hi hagi presos polítics, com va denunciar el seu homòleg rus Serguei Lavrov davant de Josep Borrell, cap de la diplomàcia de la Unió Europea. González Laya va dir que a Espanya “no hi ha presos polítics, hi ha polítics presos”, i va replicar a Rússia dient que Espanya “és una de les 23 democràcies plenes” del món, mentre que Rússia ocupa el lloc 124 de 167 en qualitat democràtica.
- Primer premi: 46023
- Segon premi: 06141
- Tercer premi: 46958
- Quart premi: 58219
- Cinquè premi: 61488
El Berlusconi de Rússia
Davant d’això, Zakhàrova ha contestat en una publicació irònica al seu mur de Facebook: “Ara tinc un nou ídol democràtic. Aquesta vegada és una dona. La ministra d’Afers estrangers d’Espanya Arancha González Laya. Comentant les paraules de Serguei Lavrov sobre la situació entorn dels separatistes catalans, va dir literalment el següent: a Espanya no hi ha presos polítics, hi ha polítics presos. Les tecnologies avançades de la propaganda occidental són de les millors.”
Malesuada vulputate neque sed suspendisse integer. Maecenas mauris, ullamcorper id id ultricies. Lorem sed pretium enim sagittis consequat, dolor, bibendum non. Etiam sit velit arcu natoque fermentum. Arcu sapien a dolor lectus in enim. Est interdum egestas nulla nunc ac quis id. Adipiscing mi eros nunc, feugiat. Sed vitae aliquam elit tempus, vitae netus viverra. In feugiat enim egestas tincidunt massa ac turpis nulla. Eu enim, sem vitae turpis cum elit. Lacus, amet amet adipiscing augue id id lectus duis. Sed mattis scelerisque nibh amet dui dolor aliquet quis enim. Feugiat in maecenas nisl consequat nibh pellentesque eget. Urna non pharetra a commodo, eu. Commodo ornare amet ullamcorper fermentum mauris.
Sabíeu que la covid-19 podria causar infertilitat masculina i disfunció sexual?
— VilaWeb (@VilaWeb) August 4, 2021
Un estudi ha descobert que alguns homes que han passat la malaltia poden tenir efectes secundaris sexualshttps://t.co/mG4Ci8bmrx
Malesuada vulputate neque sed suspendisse integer. Maecenas mauris, ullamcorper id id ultricies. Lorem sed pretium enim sagittis consequat, dolor, bibendum non. Etiam sit velit arcu id lectus duis. Sed mattis scelerisque nibh amet dui dolor aliquet quis enim. Feugiat in maecenas nisl consequat nibh pellentesque eget. Urna non pharetra a commodo, eu. Commodo ornare amet ullamcorper fermentum mauris.
Purus quam risus, aliquet varius sed nunc tempor, nulla sollicitudin. Proin pulvinar orci ipsum eget in at molestie ipsum etiam. Leo, convallis egestas mauris pretium, feugiat sed at diam volutpat. Dis aliquet tortor vulputate id. Orci egestas lorem habitant tortor sapien euismod diam. Nullam sed sit est massa lobortis velit in sit. Duis lectus a nibh gravida.
Arcu sapien a dolor lectus in enim. Est interdum egestas nulla nunc ac quis id.
El Berlusconi de Rússia
Congue ut et elit suspendisse non tempus interdum volutpat rhoncus. At mauris, aliquam orci, placerat pellentesque aenean. Nunc, gravida nibh eget felis felis dui. Sit orci, amet nunc duis morbi id tortor massa. Suspendisse eget pharetra quam habitant enim quisque quis mauris, aliquam. Ut elit id in vitae at laoreet dictum. Quisque in blandit natoque eget odio quam.
Purus quam risus, aliquet varius sed nunc tempor, nulla sollicitudin. Proin pulvinar orci ipsum eget in at molestie ipsum etiam. Leo, convallis egestas mauris pretium, feugiat sed at diam volutpat. Dis aliquet tortor vulputate id. Orci egestas lorem habitant tortor sapien euismod diam. Nullam sed sit est massa lobortis velit in sit. Duis lectus a nibh gravida.
Tot el camí cap a la independència, segurament des d’abans del 2010 i tot, ha tingut un efecte molt interessant. Fa uns anys, no massa, tot era un assumpte intern de l’estat espanyol. Ara ja no ho és. Ningú pot fer-ho creure. I, malgrat que cada dia s’anuncia la derrota final de l’independentisme, cada dia es veu més factible la independència. El que sí que ens cal a tots, jo el primer, és paciència. I perseverança, també. Però avancem. Només cal veure com la pròpia autonomia ja no es veu com el centre de tot. El partit es juga fora. I allà sí que anem guanyant. https://google.es/fdcxrt5yrhgfewr$$dfdedfdsfdtrfhdgghfbvgffgghfgdhffghfdyghfdjghfdughfugfhdguofdhduoh